Contingut expert redactat per psicòlegs, pedagogs i psiquiatres. Multilingüe, basat en l'evidència.
Articles pillar amb tota la informació clau sobre cada condició
El Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns del neurodesenvolupament més freqüents en la infància, afectant entre el 5% i el 8% de la població infantil a nivell mundial. Tot i ser àmpliament conegut, continua sent un dels trastorns més malentesos: massa sovint es confon amb manca de voluntat, educació deficient o simple impulsivitat, quan en realitat té una base neurobiològica sòlida i documentada.Entendre el TDAH en profunditat és el primer pas perquè les famílies, educadors i professionals puguem oferir el suport adequat. En aquesta guia, elaborada des d'una perspectiva neuropsicològica i pedagògica, trobareu tot el que necessiteu per reconèixer, comprendre i acompanyar el TDAH des d'una mirada rigorosa i empàtica.
Guia CompletaEl Trastorn de l'Espectre de l'Autisme (TEA) és una condició del neurodesenvolupament que afecta entre l'1% i el 2% de la població, tot i que les estimacions actuals apunten cap a una prevalença creixent a mesura que es milloren les eines diagnòstiques i s'amplien els criteris. El TEA es caracteritza per una forma diferent de percebre el món, d'establir relacions socials i de processar la informació, amb una heterogeneïtat clínica extraordinàriament àmplia que fa que la frase popular "si has conegut una persona amb autisme, has conegut una persona amb autisme" sigui literalment certa.El DSM-5 va unificar el 2013 les antigues categories (autisme clàssic, síndrome d'Asperger, trastorn generalitzat del desenvolupament no especificat) sota el paraigua d'un únic "espectre", reconeixent la continuïtat dimensional del trastorn i la importància de descriure el perfil individual en lloc d'assignar una etiqueta diagnòstica rígida. Aquesta guia, elaborada des d'una perspectiva clínica i pedagògica actualitzada, pretén oferir una visió completa i rigurosa del TEA.
Guia CompletaLa dislèxia és el trastorn específic de l'aprenentatge de la lectura. Amb una prevalença del 10-15% de la població, és el trastorn de l'aprenentatge més freqüent i, paradoxalment, un dels que genera més confusions, mites i malentesos en l'entorn familiar i educatiu. No té res a veure amb la intel·ligència —moltes persones amb dislèxia tenen capacitats cognitives superiors a la mitjana— i sí molt a veure amb la manera en que el cervell processa el codi fonològic que sustenta la lectura.La detecció precoç i la intervenció específica i sistematitzada són els dos factors que marquen la diferència entre un lector eficient i un lector amb dificultats persistents. Amb el suport adequat, la gran majoria de persones amb dislèxia assoleix un nivell lector funcional que no limita la seva trajectòria acadèmica ni professional.
Guia CompletaQuan parlem d'altes capacitats —terme que agrupa la superdotació, el talent específic, la precocitat i la creativitat excepcional—, ens referim a un conjunt divers de perfils cognitius que comparteixen una capacitat intel·lectual i/o creativa significativament per sobre de la mitjana. Afecten entre el 2% i el 5% de la població, en funció dels criteris que s'apliquin, i generen necessitats educatives i psicosocials específiques que, quan no es reconeixen i atenen adequadament, poden resultar en fracàs escolar, dificultats emocionals i infradesenvlupament del potencial.Un dels mites més persistents és que els nens amb altes capacitats "ja s'espavilen sols". La investigació és concloent: els nens amb altes capacitats no ateses es troben entre els col·lectius de major risc de fracàs escolar i d'infrarendiment crònic. La intervenció precoç i l'adaptació educativa no és un privilegi, és una necessitat.
Guia CompletaL'ansietat és la resposta adaptativa del sistema nerviós davant d'una amenaça percebuda. En la infància, una certa dosi d'ansietat és normativa i necessaria per al desenvolupament: la por als estranys als 8 mesos, l'ansietat de separació als 2 anys, la por a la foscor als 4-5 anys. Però quan l'ansietat és excessiva, persistent, desproporcionada a la situació o interfereix significativament en el funcionament quotidià del nen —escola, amistats, familia—, estem davant d'un trastorn d'ansietat que requereix atenció professional.Amb una prevalença estimada del 15-20% en nens en edat escolar, els trastorns d'ansietat son els problemes de salut mental més freqüents en la infança i l'adolescència, i sovint coexisteixen amb el TDAH, el TEA i les altes capacitats.
Guia CompletaEl terme neurodiversitat va ser encunyat l'any 1998 per la sociòloga australiana Judy Singer —ella mateixa autista— per descriure la variació natural en el funcionament neurológic humà. La premisa central del moviment de la neurodiversitat és que les diferències neurológiques com l'autisme, el TDAH, la dislèxia o les altes capacitats no son trastorns o defectes que cal "curar", sinó variaciones naturals del cervell humà que aporten fortaleses i perspectives úniques, malgrat que algunes d'elles puguin suposar dificultats reals en determinats entorns.
Guia CompletaEls trastorns específics de l'aprenentatge (en anglès, Specific Learning Disorders o SLD) son un conjunt de condicions neurobiológiques que afecten la capacitat d'aprendre habilitats acadèmiques específiques —lectura, escriptura, ortografia, càlcul— de manera persistent i desproporcionada respecte a l'edat cronológica, la intel·ligència i la instrucció rebuda. El DSM-5 els agrupa sota el terme únic de "Trastorn Específic de l'Aprenentatge" amb especificadors (amb dificultats en lectura, en expressió escrita, o en matemàtiques).
Subtemes especialitzats i recursos específics