Els 3 tipus de TDAH: diferències clíniques i implicacions per al tractament
📖 7 min lectura
El TDAH no és un trastorn monolític. El DSM-5 reconeix tres presentacions clíniques que reflecteixen la variabilitat fenotípica del trastorn i que tenen implicacions diagnòstiques, pronòstiques i terapèutiques diferenciades. Comprendre les característiques específiques de cada tipus és essencial per a un diagnòstic precís i un pla d'intervenció personalitzat.
Cal tenir present que la presentació pot canviar al llarg del desenvolupament: un nen diagnosticat amb la presentació combinada en la infància pot mostrar una presentació predominantment inatenta en l'adolescència, a mesura que la hiperactivitat motora disminueix i la inatencio persisteix. Per això, el DSM-5 parla de "presentació" i no de "subtipus".
TDAH presentació predominantment inatenta (F90.0)
La presentació inatenta és la més freqüent en nenes i en adults, i la que amb major freqüència arriba al diagnòstic tardà. Es caracteritza per la presència de sis o més símptomes d'inatencio sense complir criteri d'hiperactivitat-impulsivitat.
Perfil clínic característic
Treball lent i inconclusiu: inicien moltes coses i en finalitzen poques
Obliden tasques quotidianes amb alta freqüència malgrat tenir bona intel·ligència
Sembla que processen la informació més lentament (velocitat de processament reduïda)
Preferència per tasques curtes i variades; eviten el treball monòton sostingut
Alt rendiment en contexts de gran interès o motivació, molt baix en tasques rutinàries
Sovint descrits com a "somiatruites", "despistats" o "en el seu món"
Riscos específics
El perfil inatent és especialment procliu al subdiagnòstic. La manca de conductes disruptives fa que el nen "passi desapercebut" durant anys. El resultat és l'acumulació d'un patró de fracàs silenciós: deures a mitges, materials perduts, rendiment per sota del seu potencial, i una confusió progressiva entre la dificultat real i la suposada manca d'esforç.
Dada epidemiològica: La presentació inatenta és aproximadament dues vegades més freqüent en nenes que en nens. Representa al voltant del 25-30% de tots els casos de TDAH.
La presentació hiperactiva-impulsiva és la menys freqüent en la seva forma "pura" i la que evoluciona amb major probabilitat cap a la presentació combinada amb l'edat. Es caracteritza per la presència de sis o més símptomes d'hiperactivitat-impulsivitat sense complir criteri d'inatencio.
Perfil clínic característic
Activitat motora constant i difícil de contenir, especialment en situacions estructurades
Impulsivitat verbal: interrupcions freqüents, resposta precipitada, dificultat per esperar el torn
Risc-taking: decisió ràpida sense avaluació de conseqüències
Dificultats de joc cooperatiu amb iguals per l'impulsivitat
Llindar de frustració baix, amb reaccions emocionals intenses i ràpides
Riscos específics
Aquesta presentació es detecta amb major facilitat perquè els comportaments són més visibles i disruptius. El risc és el sobretractament conductual sense una comprensió adequada de la base neurobiològica, generant un patró de relació adultocèntrica basat en la correcció constant que danya profundament l'autoestima del nen.
TDAH presentació combinada (F90.2): la més freqüent i complexa
La presentació combinada és la forma més freqüent de TDAH en nens en edat escolar: es diagnostica quan el nen compleix criteri de sis o més símptomes tant d'inatencio com d'hiperactivitat-impulsivitat. Representa entre el 50% i el 70% de tots els casos de TDAH diagnosticats en la infància.
Perfil clínic característic
Combinació de les dificultats de concentració amb la hiperactivitat motora o verbal
Impacte multidomini: acadèmic, social, familiar i emocional
Major freqüència de trastorns comòrbids (TOD, ansietat, dificultats d'aprenentatge)
Evolució variable: en molts casos, la hiperactivitat disminueix en l'adolescència però la inatencio persisteix
Implicacions per al tractament
La presentació combinada requereix, en general, un abordatge terapèutic més intensiu. La medicació estimulant mostra una eficàcia especialment alta en aquesta presentació. Les intervencions conductuals a l'escola i a la llar han d'abordar simultàniament les dues dimensions (atenció i conducta). El risc de fracàs escolar i de complicacions emocionals és major que en les presentacions pures, per la qual cosa la detecció precoç i el suport psicopedagògic continu són especialment rellevants.
Quadre comparatiu: les tres presentacions del TDAH
Característiques
Predominantment Inatent
Hiperactiu-Impulsiu
Combinat
Freqüència
25-30%
5-10%
50-70%
Gènere predominant
Nenes
Nens
Nens (3:1)
Detecció típica
Tardana (8-12a)
Precoç (4-7a)
Moderada (6-9a)
Principal queixa
Rendiment acadèmic
Conducta disruptiva
Ambdues
Resposta a medicació
Alta
Alta
Molt alta
Preguntes freqüents
Sí. La presentació del TDAH pot canviar al llarg del desenvolupament. Molts nens amb presentació combinada evolucionen cap a la presentació inatenta en l'adolescència, a mesura que la hiperactivitat motora disminueix. Per això el DSM-5 utilitza el terme "presentació" (actual) en lloc de "subtipus" (permanent).
La indicació de medicació no depèn del tipus de presentació, sinó de la gravetat dels símptomes i del deteriorament funcional que causen. Molts nens amb presentació inatenta responen molt bé a la medicació estimulant, que millora la velocitat de processament i la memòria de treball a més de l'atenció sostinguda.
Absolutament. La presentació inatenta cursa sense hiperactivitat visible. El nen pot ser tranquil, passiu i complidors, però experimentar grans dificultats per mantenir l'atenció, organitzar-se i completar tasques. Aquests nens solen passar desapercebuts durant anys fins que les demandes acadèmiques superen la seva capacitat compensatòria.