Les diferències en el processament sensorial estan presents en aproximadament el 90% de les persones amb TEA i constitueixen, per moltes d'elles, la font de malestar quotidià més important. Tot i que el DSM-5 les inclou com a criteri diagnòstic (hiperreactivitat o hiporeactivitat sensorial), sovint reben menys atenció clínica que les dificultats socials o comunicatives, i el seu impacte és freqüentment subestimat per les persones de l'entorn.
Comprendre com una persona amb TEA percep el món sensorialment és fonamental per a qualsevol professional o familiar que vulgui oferir un suport autèntic i eficaç.