El processament sensorial és la capacitat del sistema nerviós per rebre, registrar i interpretar la informació procedent dels sentits (tacte, so, vista, gust, olfacte, però also el sentit vestibular i la propiocepció). En la majoria de les persones, aquest procés és automàtic i transparent. En els nens amb processament sensorial atípic, el sistema nerviós processa la informació sensorial de manera diferent —a vegades detectant-la amb una intensitat molt superior a la real (hipersensibilitat), a vegades requerint molt más estimulació per registrar-la (hiposensibilitat).
Neurodesenvolupament
Processament sensorial atípic: guia per a famílies de nens hiper o hiposensibles
Els vuit sistemes sensorials: més que cinc sentits
La maioria coneixem els cinc sentits clàssics. La neurofisiologia moderna reconeix vuit sistemes sensorials que participen en la regulació conductual i emocional:
| Sistema | Funció | Manifestació atípica freqüent |
|---|---|---|
| Tàctil | Processa el tacte, la pressió, la temperatura, el dolor | Rebuig de textures, etiquetes de roba, contacte físic no esperat |
| Auditiu | Processa el so, el volum, la freqüència | Bloqueig als sorolls sobtats, llocs sorollosos, maquinària |
| Visual | Processa la llum, el color, el moviment | Molèstia als llums fluorescents, sobreestimulació visual |
| Olfactiu | Processa les olors | Rebuig d'aliments o entorns per l'olor |
| Gustatiu | Processa els sabors i textures en boca | Selectivitat alimentaria extrema |
| Vestibular | Processa el moviment, l'equilibri i l'orientació espacial | Mareig fàcil o, contràriament, cerca excessiva de moviment |
| Propioceptiu | Informa sobre la posició i el moviment del cos | Grapa fort, empenta, dificultat per regular la força |
| Interocepció | Detecta senyals internes (gana, sed, cansament, bàtec cardíac) | Dificultat per reconèixer les pròpies necessitats corporals |
Hipersensibilitat vs. hiposensibilitat: dos extrems del mateix contínuum
El processament sensorial atípic pot manifestar-se en tots dos extrems:
Hipersensible
El sistema nerviós detecta i amplifica els estímuls. El nen es "desborda" amb estímuls que altres adults i nens ni noten. Rebuig a textures, sorolls, llums, etc. Resposta de fugida o atac.
Hiposensible
El sistema nerviós necessita molt más estimulació per registrar l'estímul. El nen busca activament estímuls intensos: toca tot, fa molta força, es mou constantment, busca sensacions intenses.
Important: un nen pot ser hipersensible en alguns sistemes (p.ex. auditiu i tàctil) i hiposensible en d'altres (p.ex. propioceptiu), el que genera un perfil sensorial complexe i aparentment contradictori.
Trastorn del Processament Sensorial vs. simptoma de TDAH, TEA o ansietat
El debat sobre si el Trastorn de Processament Sensorial (TPS) és un diagnòstic independent és viu a la literatura científica. El DSM-5 no el reconeix com a diagnòstic autònom, però sí reconeix les dificultats de processament sensorial com a característiques freqüents d'altres diagnòstics:
- TEA: El DSM-5 inclou específicament la "hiper o hiporeactivitat als estímuls sensorials" com a criteri diagnòstic (Criteri B4). S'estima que el 70-90% de les persones amb TEA presenten processament sensorial atípic.
- TDAH: La dificultat per filtrar els estímuls irrellevants (dèficit d'inhibició sensorial) és un mecanisme comú en el TDAH. La sobreestimulació sensorial pot empitjorar l'atenció i la regulació conductual.
- Ansietat: L'activació crònica del sistema nerviós augmenta la sensibilitat als estímuls sensorials, creant un cercle viciós entre ansietat i hipersensibilitat sensorial.
Intervenció: teràpia d'integració sensorial i estratègies d'entorn
La Teràpia d'Integració Sensorial (TIS), desenvolupada per la terapeuta ocupacional A. Jean Ayres en els anys 1970, és la intervenció específica més avaluada per als problemes de processament sensorial. A través d'activitats lúdiques que proporcionen estimulació sensorial dosificada i controlada, la TIS ajuda el sistema nerviós a processar la informació sensorial de manera més eficaç.
A banda de la TIS formal, hi ha estratègies d'entorn que les famílies i els docents poden implementar:
- Dieta sensorial: Activitats sensorials programades al llarg del dia per regular l'estat d'activació del sistema nerviós (activitats de pressió profunda, moviment vestibular, etc.)
- Modificacions de l'entorn: Reduir la sobreestimulació (auriculars per als sorolls, llums càlides, roba sense costures, espais de calma accessible)
- Preparació i predictibilitat: Anticipar les situacions sensorialment exigents i preparar el nen per a elles
Preguntes freqüents
La selectivitat alimentaria pot tenir components sensorials (textura, olor, temperatura, color dels aliments), però també conductuals, emocionals o relacionals. Si la selectivitat és molt pronunciada (menys de 20 aliments acceptats), afecta la nutrició, genera conflictes importants als àpats o s'acompanya d'altres signes de processament sensorial atípic, una avaluació per un terapeuta ocupacional especialitzat en integració sensorial és recomanable.
El terapeuta ocupacional especialitzat en integració sensorial és el professional de referència per a l'avaluació i la intervenció en processament sensorial. Utilitza eines estandarditzades com el Sensory Processing Measure (SPM) o el Short Sensory Profile (SSP), complementades amb observació clínica i informació de pares i mestres.
Vols una orientació personalitzada?
Fes la nostra avaluació gratuïta i obté un perfil neuropsicológic personalitzat en uns 15 minuts.
Inicia l'avaluació gratuïta