La síndrome d'Asperger és probablement el terme de neurodiversitat más cercat per les famílies a Internet. Paradoxalment, ja no existeix com a diagnòstic independent: des de la publicació del DSM-5 el 2013 (i confirmada per la CIE-11 el 2019), la síndrome d'Asperger es troba integrada dins del diagnòstic ampli de Trastorn de l'Espectre Autista (TEA) Nivell 1. Però la identitat Asperger —la manera en que moltes persones es reconeixen a si mateixes— segueix molt viva, i comprendre-la segueix sent fonamental per a les famílies i professionals.
Síndrome d'Asperger: el perfil autista d'alta funcionalitat i el seu diagnòstic actual
Que era l'Asperger: el perfil clínic original
El terme va ser encunyat per Hans Asperger el 1944 per descriure un grup de nens que presentaven: intel·ligència normal o superior, llenguatge formalment correcte però pragmàticament atípic (pedant, literal, amb dificultats per a la conversa recíproca), interessos molt intensos i especialitzats, dificultats socials (comprendre les regles implícites de la interacció social), i sensibilitat sensorial elevada.
El que distingia l'Asperger del "autisme clàssic" (Kanner, 1943) era principalment l'absència de retard del llenguatge i de discapacitat intel·lectual —els nens amb Asperger aprenien a parlar a l'edat típica i sovint tenien vocabulari molt desenvolupat.
Per que ja no existeix com a diagnòstic: la transició al TEA Nivell 1
El DSM-5 (2013) va eliminar el diagnòstic d'Asperger per raons científiques ben fonamentades: les investigacions mostraven que la distinció entre Asperger i autisme sense discapacitat intel·lectual no era fiable ni vàlida —els clínics no concordaven en qui tenia Asperger i qui autisme "d'alt funcionament", i les diferencies eren de grau, no de tipus. El DSM-5 va unificar tots els diagnòstics de l'espectre sota TEA, amb especificadors de nivell de suport (1, 2 o 3) i de presència/absència de discapacitat intel·lectual o del llenguatge.
El que antigament hauria rebut un diagnòstic d'Asperger correspon avui a TEA Nivell 1 sense discapacitat intel·lectual ni del llenguatge.
La identitat Asperger: per que el terme persisteix
Malgrat el canvi diagnòstic, moltes persones continuen identificant-se com a "Aspies" o "persones amb Asperger" —i ho fan per raons plenament legítimes:
- Van ser diagnosticades amb Asperger sota el DSM-IV i mantenen aquella identitat com a part de la seva historia personal
- El terme "TEA" porta implícitament una connotació de "autisme sever" que no es correspon amb la seva experiència vital
- La comunitat Asperger és una xarxa de suport i reconeixement mutu que va molt més allà del terme diagnòstic
Perfil funcional: fortaleses i dificultats
Les persones amb el perfil Asperger/TEA Nivell 1 presenten típicament:
Diagnòstic tardà en adults: la generació sense diagnòstic
Una proporció significativa de persones amb perfil Asperger/TEA Nivell 1 —especialment dones i persones no binaries— arriben a l'edat adulta sense diagnòstic. Les raons inclouen el biaix de gènere en els criteris diagnòstics originals (basats en mostres masculines), la capacitat de camuflatge (masking) que amaga les dificultats, i la manca de formació dels professionals. El diagnòstic tardà, malgrat arribar "tard", té un impacte positiu molt significatiu en l'autocomprensió, l'autoestima i la qualitat de vida.
Preguntes freqüents
Vols una orientació personalitzada?
Fes la nostra avaluació gratuïta i obté un perfil neuropsicológic personalitzat en uns 15 minuts.
Inicia l'avaluació gratuïta